La meua experiència com a Blogger

El curs ha passat, i una de les cosses de les que me'n porte un millor record i una millor sensació ha sigut de la meua entrada al món dels blogs. Aquesta ferramenta ha estat totalment desconeguda per a mi fins que se'ns va presentar a classe i pense que ara mateix és un recurs quasi imprescindible dins de la col·laboració i de la comunicació de tots els membres de la comunitat educativa. A poc a poc, m'he adonat de totes les possibilitats que ens ofereix la creació d'un blog per a classe, on els xiquets, tanmateix com nosaltres, puguen posar tot allò que els interese, tinguin dubtes, etc. Si d'actualitzar-se i reciclar-se es tracta, que millor que fer-lo amb una ferramenta tan lúdica, interactiva i senzilla com ho és el blog de classe. Si cada mestret té els seu llibret, per què no també el seu bloget?

Proposta didàctica per a treballar el llenguatge oral

Si vos va agradar la nostra presentació de l'activitat que varem exposar a classe, ací la teniu. Espere que pugau ficar-la en pràctica molt prompte amb els vostres alumnes! ;)

QUÈ OCORRERÀ AMB ELS ACTUALS PROGRAMES PLURILINGÜES?

Els actuals programes bilingües, Programa d'Ensenyança en Valencià (PEV) , Programa d'Immersió Lingüística (PIL) i Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) es fusionen en dos programes plurilingües, el Programa Plurilingüe d'Ensenyança en Valencià (PPEV) , on la llengua vehicular base serà el valencià, i el Programa Plurilingüe d'Ensenyança en Castellano (PPEC) , on llengua base d'ensenyança serà el castellà. A mesura que el calendari d'implantació es vaja complint els antics programes bilingües aniran desapareixent.

Encara que el Decret permet que en un centre s'autoritzen ambdós programes (PPEV i PPEC) , en la majoria de centres només s'autoritzarà un dels dos, el que decidisca majoritàriament el col·lectiu de pares. Si un centre tenia dos classes de PEV amb 20 alumnes i una de PIP 20 alumnes, amb els nous ràtios i programes es poden fusionar en dos classes de 30 alumnes. Amb el nou sistema no treballem amb peres i pomes en un mateix centre, així que és molt més senzill portar al màxim els ràtios i reduir les plantilles del centre.

En la meua opinió, crec que no és una bona idea mesclar dos canvis tan profunds en el sistema educatiu valencià. Es podria haver implantat el plurilingüisme sense modificar els actuals programes bilingües. No entenc la necessitat d'eliminar al mateix temps els actuals programes, allò que crearà tota una sèrie d'efectes de distorsió i reticència en la comunitat educativa que dificultaran la implantació del plurilingüisme.

El valor de l'escola dins del procés de normalització del valencià

No cal estudiar ni analitzar a fons la qüestió per a entendre que reduint el valencià a simplement una de les assignatures del currículum, estarem aïllant la llengua i ajudant a fer que esta entre en un procés de deteriorament. 

 Per això, resulta fonamental l'ús del valencià en tot el seu àmbit d'actuació, en contextos formals i informals i ací, l'escola juga un paper fonamental per a conscienciar a la societat. El paper de l'escola resulta imprescindible ja que significa fer possible que el valencià ea llengua vehicular en l'educació de molts xiquets, col·laborant així que tinguen l'opció d'adoptar-la paral·lelament com a llengua a utilitzar en les seues situacions informals i quotidianes.

Així doncs, gràcies a l'actuació dels centres i amb una normalització lingüística a partir d'aquestos, aconseguirem que els alumnes tracten el valencià com la seua pròpia llengua en qualsevol àmbit d'ús, com a llengua oficial de la nostra terra, i no deixar-la únicament reduïda com una àrea curricular més.

Català autoritza 38 dels 46 canvis a línia en valencià sol·licitats

La Conselleria d'Educació ha autoritzat a 38 col·legis el canvi de línia de castellà a valencià, segons fonts oficials, pel fet que les famílies s'han manifestat favorablement a eixe canvi en el procés d'admissió d'alumnes. En total, segons estes mateixes fonts, van ser 46 els centres que van sol·licitar la implantació d'un Programa Plurilingüe d'Ensenyança en Valencià PPEV en substitució d'una línia en castellà. Les huit restants han sigut denegades "por la disconformitat de les famílies que han dit que no" al canvi. Quatre centres van sol·licitar el canvi de línia en castellà a un Programa Plurilingüe d'Ensenyança en Castellano. Estos canvis han sigut autoritzats al 100%, d'acord amb estes fonts.

Escola Valenciana havia anticipat que 28 dels centres que van presentar al seu dia un projecte de PPEV coneixien ja la seua aprovació per algun tipus de comunicació per part de la conselleria, a l'espera d'una resolució oficial . La plataforma cívica en defensa de la llengua ha valorat "positivamente que que la consellera María José Català haja passat de les paraules als hechos". El president de l'entitat, Vicent Moreno, ha valorat esta circumstància com "cambio de rumb molt significatiu respecte a les denegacions sistemàtiques i sense argumentacions de l'etapa Font de Mora". Considera que "el diàleg comença a tindre els seus efectes en benefici de l'alumnat i de l'establiment progressiu del programa óptimo", que, al seu parer, és el PPEV.

Des de fa quasi una dècada la Conselleria d'Educació no autoritzava una xifra semblant de canvis de línia a ensenyança en valencià, ha destacat Escola Valenciana. Entre els centres autoritzats hi ha alguns "paradigmáticos", que porten anys lluitant per aconseguir-ho, com és el c torre del col·legi públic 9 d'octubre d'Alcàsser. L'entitat cívica recorda que en 2007 van sol·licitar 43 famílies ensenyança en valencià per a 25 places oferides i esta situació es va reiterar any rere any, mentres sol·licitaven l'obertura d'una nova línia en valencià. "La conselleria comandada per Alejandro Font de Mora es va negar siempre". En esta ocasió, el 86,3% de les famílies havien demanat com a primera opció línia en valencià i la seua demanda ha sigut finalment atesa.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/23/valencia/1369331261_441808.html

El PP compara la immersió amb la segregació racial

El Parlament català vota en contra de cumplir les sentencies lingüístiques.

Tens debat al Parlament català en relació a les sentències contràries a l'exclusió del castellà en el sistema escolar i que El Govern català es nega a aplicar. El Ple ha rebutjat una moció del PP en la que s'exigia eixe compliment amb els vots de CiU, ERC, ICV, PSC i CUP. Només PP i Ciutadans van votar a favor. Va defendre el text la diputada popular María José García Cuevas, qui va comparar la immersió amb la segregació racial al recordar als afroamericans discriminats als Estats Units. La diputada va recordar a l'Executiu autonòmic que "el poder absolut no existix, està sotmés a la legalidad" i va assegurar que la cohesió social que invoquen els nacionalistes per a defendre el monolingüisme escolar és "un miratge de l'oasi català que desapareix quan un pare demana l'ensenyança en castellano". Així mateix, va criticar el "abuso de poder" contra menors que, segons la seua opinió, exercix la Generalitat al negar l'equiparació entre castellà i català.

Per la seua banda, el diputat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va dir que els catalans "estamos acostumats a les insumisiones" del Govern de CiU i va titlar de "falsedad pedagógica" que la immersió siga l'única forma de protegir el català. 

Per part de CUP, David Fernández va acusar al PP de "encontrar un filó d'inestabilitat política" amb el tema lingüístic i es va referir al "apartheid" que patix el català a la Comunitat Valenciana. Fernández va trencar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el PP va repartir entre els diputats i que defén el bilingüisme, després d'apel·lar a la desobediència. 

El diputat d'ICV, Joan Mena, va retraure als populars que la seua reforma educativa (Lomce) "desmantele" l'escola pública, aplic retalls i vulnere la igualtat d'oportunitats. "Yo no defenc la immersió per les banderes, sinó per la igualtat d'oportunidades". La diputada del PSC, Rosada Martínez-Sampere, va afirmar que el PP planteja "un conflicte polític, no jurídico" i va avisar que els socialistes "no subscriurem un nacionalisme español", de la qual cosa és una mostra, va dir, "el espectacle grotesc del Lapao" (denominació del català a Aragó) . 

Anna Simó, d'ERC, va assegurar que la immersió és un model reconegut internacionalment, mentres que Antoni Font, diputat de CiU, va assegurar que "no deixarem que la Lomce "ataque el consens i la convivència lograda".

http://www.abc.es/local-cataluna/20130523/abci-inmersion-segregacion-201305231256.html

Educació Bilingüe?

Al fil del comentari que va realitzar en classe una companya, m'agradaria que llegíreu aquesta notícia:

http://www.lne.es/espana/2013/04/11/cataluna-aplicara-ensenanza-bilingue/1395726.html

D'acord amb el que es comenta en classe, m'agradaria realitzar un comentari personal sobre este arma de doble tall que és la problemàtica lingüística. 

Com bé escoltem tant en classe, en alguns mitjans de comunicació, etc., s'ha de potenciar l'ús del valencià en la nostra comunitat degut a la decadència que aquest està patint, acabant per convertir-se en llengua minorizada dins de la seua pròpia zona d'origen. Però, què ocorre quan se li dóna la volta a l'assumpte? 

Açò mateix esta ocorrent a Catalunya. Com comenta la notícia, la pròpia consellera catalana d'Educació, Irene Rigau, es nega a acceptar una modificació de la immersió lingüística dels centtros escolars, i es mantindrà ÚNICAMENT L'EDUCACIÓ EN CATALÀ en tots els centres, a pesar que hi haja alumnes que reclamen una educació en castellà, és a dir, bilingüe. Al meu parer, amb esta mesura estan aconseguint tots els objectius contraris a què es proposen a la Comunitat Valenciana totes aquelles persones que lluiten per que els seus fills, alumnes, etc. puguen rebre una educació més àmplia, una educació que els permeta ampliar les seues fronteres lingüístiques, com el proporciona una educació bilingüe.

 En contra a estes protestes d'estes famílies que demandaven una educació en castellà combinada amb el català, diversos diputats van mostrar el seu desacord utilitzant el català en una sessió del Congrés, per la qual cosa van ser expulsats a continuació. Ací el vídeo: 

http://politica.elpais.com/politica/2013/04/11/actualidad/1365670978_043584.html  

Les llengües són un tresor incalculable. No hem de cohibir a ningú d'utilitzar-les lliurement.

Un poquet de música

Lip Dub del col.legi CEIP La Lloma del Mas

Certificat de nivell de llengües de la Universitat de València

Estimats companys i companyes: 

Aquesta entrada realment no està directament relacionada amb els continguts de l'assignatura, però ens afecta moltíssim. Els alumnes de 4t any de Magisteri han estat rebent aquest últim mes un "correu sorpresa" que els portava un regalet.

Segons la Universitat, per a poder efectuar el dipòsit del Treball de Fi de Grau (és a dir, per a poder entregar el nostre últim treball), nosaltres, els estudiants, hem d'haver superat prèviameny totes les assignatures del Grau i, també, haver acreditat que tenim els nivells lingüístics que tots sabem ( C1 en llengua castellana i llengua valenciana i B1 en llengua estrangera).

Però el més indignant ve continuació. Independentment de la llengua que s'indicara en l'aula virtual, hem d'esbrinar A QUÈ DEPARTAMENT PERTANY EL DOCENT QUE ENS VA IMPARTIR EIXA ASSIGNATURA. Vos explique, si aquesta assignatura, que la rebem en valencià, que tots els continguts estàn en valencià, que ens examinarem en valencià... a pesar de tot açò, si Mercè NO PERTANY AL DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA, SINÓ QUE PERTANY AL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA, AQUESTA ASSIGNATURA SE'NS COMPTARÀ COM IMPARTIDA EN CASTELLÀ. És per això que tots hem de revisar les assignatures, tant les que estem cursant com les que ja hem superat, per a comprovar si els docents que ens van impartir les assignatures pertanyen al departament de la llengua en què rebem la docència.

 Aleshores, hem de superar 2 assignatures en castellà i 2 en valencià amb un professor/a que ens impartisca, en la llengua del seu departament, de les següents assignatures: Formació literària per a mestres, Lingüística per a mestres, Aprenentatge de la lectura i 'escriptura, Desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües i Planificació de la llengua i la literatura en l'Educació Primaria (a més de Llengua espanyola per a mestres i Llengua catalana per a mestres).

Encara ens queda un any per a realitzar el depòsit per al TFG, però vos avise ja perquè ho anem tenint en compte, ja que en el cas en què no complim aquest requisit, haurem de realitzar un EXÀMEN EN CASTELLÀ O EN VALENCIÀ PER A ADQUIRIR EL RECONEIXEMENT DEL C1.

Aquest any ja hi ha hagut molts companys i companyes afectats que hauran de realitzar l'examen en Maig.

Com sempre, els més afectats, nosaltres. 

Que bona organització! ;)

  

Educació dóna vacants en valencià a docents sense capacitació lingüística

Conselleria nega que haja obviat el requisit a pesar d'eliminar-ho del llistat d'adjudicacions de Secundària.

El procés telemàtic d'adjudicació de places de professor d'Educació Secundària a docents interins obri un interrogant sobre la viabilitat de les esbosses d'ensenyança en valencià de cara al pròxim curs. Diversos aspirants han alertat de que la Conselleria d'Educació ha eliminat del llistat de 3.725 vacants oferides la catalogació en valencià d'aquells llocs destinats a l'ensenyança en llengua autòctona. No obstant això, fonts autoritzades del departament que dirigix el conseller José Císcar asseguren que dites vacants "han eixit catalogades com toca i s'han adjudicat amb la seua catalogació en valencià"

El procés d'adjudicació s'inici el 15 de juliol amb el repartiment de vacants als docents "desplazados", aquells la places del dels quals curs passat han sigut eliminades. En este llistat inicial de posats a cobrir, que encara es pot consultar en la web d'Educació, apareix en la columna de requisits una 'V' en aquelles vacants catalogades en valencià. D'un total de 4.010 places, s'exigia la capacitació lingüística per a impartir classes en valencià en 283 casos, el 7%.

A docents desplaçats es van adjudicar 258 vacants, amb la qual cosa les 3.752 restants van passar a la següent fase, al seu repartiment entre interins. Esta segona adjudicació va tindre lloc este dimarts 26 amb la publicació de la llista provisional, que després de dos dies de reclamacions, es publica hui de forma definitiva.

Desaparició del requisit.

En els llistats provisionals, disponibles també en la web, totes les vacants apareixen sense el requisit en valencià. Un dels interins que ha participat en este procés, Enric Zamorano, ha comprovat, creuant els llistats d'adjudicacions amb els de les places inicialment catalogades i amb el dels aspirants amb capacitació lingüística, que diversos professors han obtingut places en valencià sense disposar del requisit lingüístic. 

"Esto suposarà -explica- que un alumne matriculat en una línia en valencià, perdrà el seu dret a rebre les classes en eixa llengua si el professor que pren possessió no la domina". "Lo que em pareix més greu és que haja de ser un professor a títol individual qui haja d'acudir a la premsa, mentres els sindicats romanen callados", lamenta. 

Els sindicats docents, de moment, accepten la versió d'Educació. "Aunque és cert que les places no apareixen catalogades en valencià en els llistats, des de la conselleria asseguren que l'ordinador ha tingut en compte el requisit lingüístico", destaca el portaveu del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (Stepv), Marc Candela. "Esperamos que siga cierto", apunta abans d'assenyalar que no han rebut cap queixa respecte d'això. No obstant això, afig que han sol·licitat que en la llista definitiva conste les places en valencià". 

Des de la Federació de Treballadors de l'Ensenyança (FETE) de la UGT, Francisco Javier González Zurita, també assenyala que els "técnicos de conselleria asseguren que no han detectat queixes sobre l'adjudicació de places en valencià a professors que sense capacitació lingüística" 

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/07/29/educacion-da-vacantes-valenciano-docentes-capacitacion-linguistica/828386.html 

I si foren les Falles...?

   Les Falles, com tots sabem, són les festes més arrelades tradicionalment en la ciutat de València i en diferents poblacions de la comunitat Valenciana, tant, que aquesta festivitat s'ha convertit en un atractiu turísitic molt important. Cada any acudixen milers i milers de persones de fora de la comunitat en el mes de Març atrets per la festa i l'ambient que es viu a València a causa de les Falles.

   Les Falles desperten l'admiració i l'entusiasme dels visitants, però encara major és l'orgull que desperta en la gran majoria dels habitants de la Comunitat Valenciana, orgullosos per la gran festa que han sigut capaços d'organitzar, per la gran repercussió que té i per haver sabut cuidar i mantindre un xicotet tros de la història valenciana.

   És per això que seria una bogeria proposar a aquestos orgullosos habitants la idea d'anar abandonant a poc a poc la tradició de les Falles, que cada vegada foren menys els artistes i els casals que es dediquen a això i, així, de forma progressiva, anar perdent aquest tresor cultural, i simplement confomar-nos amb altres tradicions com el nadal, la pasqua, la setmana santa, etc. 

   Moltíssima gent es portaria les mans al cap davant d'aquesta possibilitat, argumentant que les Falles són un patrimoni cultural de València, que hem de fer el que es puga perquè no es perden, que són un símbol d'identitat de la Comunitat Valenciana... llavors, què ocorre amb la nostra lengua?, per què estem deixant que es perda a poc a poc, deixant que altres llengües passen per damunt d'ella sense nosaltres fer res per a evitarlo?, potser no és igual o més representativa de la nostra cultura i de la nostra història que les Falles? 

   Sí que és veritat que hi ha molta gent que es manifesta davant d'aquesta possibilitat i davant de la necessitat de recuperar el valencià com a primera llengua. Però la realitat és que el castellà domina practicament tots els àmbits de la llengua, tant oral com escrita (cartells, anuncis publicitaris, programes televisius i la resta de mitjans de comunicació. etc.) 

   Mestres, és la nostra hora. No podem treballar el valencià, la nostra llengua, de manera aïllada, o com alguns centres fan, en la setmana del valencià. 

   És la nostra llengua, és el nostre tresor cultural, cuidem-la