I si foren les Falles...?

   Les Falles, com tots sabem, són les festes més arrelades tradicionalment en la ciutat de València i en diferents poblacions de la comunitat Valenciana, tant, que aquesta festivitat s'ha convertit en un atractiu turísitic molt important. Cada any acudixen milers i milers de persones de fora de la comunitat en el mes de Març atrets per la festa i l'ambient que es viu a València a causa de les Falles.

   Les Falles desperten l'admiració i l'entusiasme dels visitants, però encara major és l'orgull que desperta en la gran majoria dels habitants de la Comunitat Valenciana, orgullosos per la gran festa que han sigut capaços d'organitzar, per la gran repercussió que té i per haver sabut cuidar i mantindre un xicotet tros de la història valenciana.

   És per això que seria una bogeria proposar a aquestos orgullosos habitants la idea d'anar abandonant a poc a poc la tradició de les Falles, que cada vegada foren menys els artistes i els casals que es dediquen a això i, així, de forma progressiva, anar perdent aquest tresor cultural, i simplement confomar-nos amb altres tradicions com el nadal, la pasqua, la setmana santa, etc. 

   Moltíssima gent es portaria les mans al cap davant d'aquesta possibilitat, argumentant que les Falles són un patrimoni cultural de València, que hem de fer el que es puga perquè no es perden, que són un símbol d'identitat de la Comunitat Valenciana... llavors, què ocorre amb la nostra lengua?, per què estem deixant que es perda a poc a poc, deixant que altres llengües passen per damunt d'ella sense nosaltres fer res per a evitarlo?, potser no és igual o més representativa de la nostra cultura i de la nostra història que les Falles? 

   Sí que és veritat que hi ha molta gent que es manifesta davant d'aquesta possibilitat i davant de la necessitat de recuperar el valencià com a primera llengua. Però la realitat és que el castellà domina practicament tots els àmbits de la llengua, tant oral com escrita (cartells, anuncis publicitaris, programes televisius i la resta de mitjans de comunicació. etc.) 

   Mestres, és la nostra hora. No podem treballar el valencià, la nostra llengua, de manera aïllada, o com alguns centres fan, en la setmana del valencià. 

   És la nostra llengua, és el nostre tresor cultural, cuidem-la